Uncategorised

La Cova Urbana de Tarragona va ser un dels descobriments mes importants a la fi de la dècada dels 90.

El dia 16 de Novembre de 1996, a conseqüència d’unes obres per a la construcció d’un edifici al carrer Gasómetre nº 32 de Tarragona, apareixen per casualitat unes galeries que havien estat excavades per la mà de l’home. Més tard es podria comprovar que van ser perforades 200 anys abans del naixement de Crist. D’elles es van extreure algunes peces de l’època romana, però el més sorprenent de la troballa va ser un pou natural, i  és en aquest moment que comença una aventura d’exploracions i descobriments que encara continua.

El 22 de Novembre de 1996, entren per primera vegada un grup d’espeleòlegs encapçalats per Antonio Cabezas. Després de superar les galeries romanes baixen per l’esmentat pou d’uns cinc metres trobant una petita sala. Travessant uns regalims estalactítics que aparentment habien estat forçats descendeixen un nou ressalt de dos metres i finalment un pou d’uns set metres. Aquest darrer, acaba en un petit llac. Una mica més amunt, trobem una finestra d’un metre i mig de diàmetre que, un cop superada, dona pas a una sala amb un llac que abasta la quasi totalitat de la mateixa.

Durant els dies que es van succeir, l’equip de recerca va anar creixent mentres que la Cova, guanyava dimensions. Entre les incorporacions podríem destacar a Josep Lluis Almiñana (membre fundador de la Societat d’Investigacions Espeleologiques de Tarragona, entitat que es faria càrrec més endavant de les exploracions de la cavitat), Sergi Perez, Alberto Pradillo i molts mes que han contribuït a l’exploració però que no esmentarem per no allargar aquest escrit.

El dia 27 de Novembre de 1996, i no podent amagar mes la notícia, els mitjans de comunicación es fan ressò del descobriment. Va ser impressionant el garbull que es va montar a nivell popular i mediàtic. El pensar de molts tarragonins que podrien estar vivint a sobre de la cova causava cert temor. Va caldre explicar que no abastava tota Tarragona sinó que ocupava una petita part localitzada i que això no implicava cap esfondrament.

Un cop reforçat l’equip de recerca, les exploracions van prosseguir fins a poder trobar una segona sala. La primera, es va batejar amb el nom de «CEO» en honor als primers exploradors ja que aquests pertanyien al Centre Excursionista d’Olivella. La segona, amb el nom de «BENSO» empresa promotora i propietària de la finca.

La recerca no solament segueix sota terra, si no que també s’intenta esbrinar la importància de les galeries romanes. Apareix un llibre de l’any 1849: «TARRAGONA MONUMENTAL» el qual descriu l’exploració d’uns pous fins a trobar-se amb un enorme llac, és cert que en el llac «CEO» apareixen símptomes del pas de l’home, però solament fins a aquest punt.

Un cop superat el llac «Benso» a través d’un pas sifonant, aconseguim una enorme sala inundada i farcida de grans blocs. Es calcula que pot tenir al voltant d’uns 900 mts de superfície i una altura d’uns 18 o 20 ms. Es bateja amb el nom de sala dels blocs. Mes tard amb la defunció del propietari de la finca i en la seva memòria es col·loca una placa rebatejant la sala amb el nom de «SALA JOSEP MARIA FORNÉ.

A la zona inferior de la sala, trobem la zona de la platja lloc on aprofitem per rentar els neoprens i el material al retorn. De la sala en questió partiesen tot un seguit de galeries. Trobant-nos en un veritable «distribuidor» de la cova. S’exploren totes elles: la «VIRAL«, la «PERVIRAL» la «PERONA» i també un sifó que dóna pas a la GALERIA ANTONIO CABEZAS. Vora d’aquestes, ens trobem amb «EL LABERINT«, un conjunt de galeries molt divertides.

A l’extrem nordest de la sala, una roca inestable, «LA BALLARINA«, ens indica el camí cap a la «SALA MAGINET«, a la qual s’arriba superant un parell d’estretors que transcorren per sota de les galeries «DEL FANG» i «DE LA DISCORDIA«. Tot explorant-les, trobem també una estretor infernal «L’ESFINTER» i la «GALERIA DE L’ESPERANÇA«, de dimensions cómodes però que de moment, acaba en una estretor que s’está intentant superar tot desobstruint.

La Sala Maginet, es lleugerament inferior en dimensions a la Sala Forner pero d’estructura allargada. Al seu extrem nordest, hi ha dues marmites que donen pas a una impressionant sala totalment submergida i que es va batejar amb el nom de SALA RIVEMAR, per desig del seu primer explorador Sergi Pérez.

Al llarg dels següents anys, les exploracions segueixen. Es formen a dins de la SIET bussejadors per tal de poder despres formar-los com a espeleo-bussejadors i poder continuar les exploracions sota l’aigua.

Passa el temps i es segueixen descobrint mes galeries i sales. Es realitza la topografia de la cova força fotografies per documentar la mateixa. A petició de multiples entitats es realitzen conferències i projeccions. Els diaris de la comarca constantment fan ressò dels avenços de les exploracions i, no deixa de créixer l’interès per part d’altres persones per a col·laborar en les recerques de la cova.

En 1999 la Federació Catalana d’Espeleologia atorga a la SIET el premi «MOSSEN NORBERT FONT I SAGUÉ» al millor treball de recerca realitzat a Catalunya, distinció que s’atorga anualment.

L’any 2001 es publica un primer llibre: «LA COVA URBANA DE TARRAGONA«. Editat per AROLA EDITORS, consta de 107 págines tot fent un recorregut fotogràfic i explicacions cientifiques de la hidrologia i geologia de la Cova.

L’any 2004 el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona publica un llibre titulat «TARRACO I L’AIGUA» amb diverses mencions als postres treballs.

Amb el títol de «TECNIQUES I ANALISI D’UNA OBRA OCULTA» en Josep Mª Macias i Josep Mª Puche parlen de la importància d’aquest descobriment per a la història de Tarragona. Tant per la Cova en si com pel llac subterrani.

Després de 13 anys del seu descobriment, la Cova se segueix explorant. Ara, es l’equip de espeleo-bussejadors format per Antonio Cabezas, Alberto Pradillo i Josep Ll. Almiñana els que s’endinsen a la Sala Rivemar a on a més s’han trobat dues galeries mes en fase de topografia i exploració.

Els equips han evolucionat en aquests 13 anys, la il·luminació, els equips de respiració les tècniques de progressió però, l’adrenalina es segueix disparant com el primer dia. No sabem el que trobarem en els propers anys, el que si és cert es que en cada exploració la cova continua creixent.

Encara que la cova es troba en una propietat privada, es permet l’entrada als grups d’espeleólegs federats, sempre que tramitin els permisos via Federació Catalana d’Espeleologia. Tanmateix, aquelles persones que no coneixen el món de l’espeleologia, mitjançant la SIET també poden visitar la Cova. Es significatiu que, alguns dels socis que actualment pertanyen al club van començar amb una visita a la cova urbana.

La Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (S.I.E.T) és un club no només dedicat al món de l’espeleologia, sinó que també practica altres esports d’aventura, com el descens de barrancs i engorjats, i l’espeleo-busseig.

El club SIET es va fundar l’any 1983 per part d’un grup d’espeleòlegs, entre els quals trobem membres que eren instructors i monitors de l’Escola Catalana d’Espeleologia. Dos anys desprès, el Club va participar en l’exploració que va assolir per segona vegada la integral més profunda del mon.

Com una altra fita a destacar, és la exploració al EXCABU 87, l’any 1987 on es va assolir la segona profunditat més gran del mon.

Després van passar uns anys de declivi per a l’entitat, que es va reactivar gràcies al descobriment de la Cova Urbana de Tarragona, l’any 1998.

L’any 1999, l’entitat va rebre el premi Mossèn Norbert Font i Sagué al Millor Treball d’Investigació realitzat a Catalunya. En poc temps el Club s’ha convertit en un dels més importants de Catalunya gràcies a la seva estreta col-laboració amb la Federació Catalana d’Espeleologia.

Aquí trobaràs tota la informació sobre la Cova Urbana de Tarragona. Desde la seva història, com i quan es va descobrir, quins projectes s’han dut a terme i quines idees i projectes té el Club. També tens informació sobre el Recorregut de La Visita i que has de fer si vols visitar la Cova amb nosaltres.

Consulta les diferents seccions:

• Història: Coneix com i quan es va descobrir la Cova Urbana.
• Projectes i Descobriments: Que s’ha fet, i quins projectes d’exploració es fan a dia d’avui
• Recorregut de la Visita: Fes un breu cop d’ull al que veuràs si entres a visitar la Cova amb nosaltres
• Normativa i Formularis: Porta la documentació que necesites per poder entrar.
• Visitar la Cova: Informació de contacte per reservar cita per entrar a visitar
• Dubtes Frequents: Preguntes i respostes més freqüents que ens fa la gent